Pàgina d'inici > Notícies > 10 invents militars que ens faciliten la vida

10 invents militars que ens faciliten la vida

BARCELONA >> El microones, la carmanyola o les llaunes de conserva. Cada dia fem servir molts invents nascuts per fer la guerra.

 

És força conegut que els precursors dels nostres ordinadors actuals van ser les màquines que els Aliats feien servir durant la Segona Guerra Mundial a Bletchley Park per desxifrar els missatges dels exèrcits enemics, i que l’origen d’internet és la xarxa militar ARPANET, creada per l’agència de projectes avançats de recerca de l’exèrcit dels EUA. Però a la nostra vida de cada dia fem servir molts altres invents nascuts per fer la guerra. Aquests són deu dels més populars.

1. El forn de microones. Durant la Segona Guerra Mundial, els físics britànics John Randall i Harry Boot van desenvolupar el magnetró, un tub de coure que generava radiacions electromagnètiques que, en cas de xocar amb algun objecte, hi rebotaven i tornaven al seu origen. Amb aquest dispositiu van crear el radar, un sistema que detectava per avançat l’arribada dels bombarders alemanys i facilitava la defensa antiaèria. Però la major part de la producció de radars per als exèrcits aliats la va fer l’empresa nord-americana Raytheon, que acabada la guerra va trobar una aplicació civil per a la tecnologia: escalfar aliments en un temps molt breu. Els primers forns de microones eren enormes i caríssims, de manera que només se’ls podien permetre els restaurants, fins que es va aconseguir reduir-ne la mida i el cost als nivells adequats per introduir-los a les llars.

2. La carmanyola. Earl Tupper, antic enginyer de DuPont, es va fer milionari venent sota la gens modesta marca Tupperware una gamma de recipients hermètics fets de polietilè, un plàstic desenvolupat per la britànica Imperial Chemical Industries per folrar els cables dels sistemes de radar dels Aliats i protegir-los de la humitat. La seva fiabilitat en condicions climatològiques adverses era superior a la dels equips alemanys i això els va donar avantatge en la detecció dels bombarders de la Luftwaffe.

3. Les llaunes de conserva. A finals del segle XVIII, Napoleó va oferir un premi de 12.000 francs a qui trobés la solució al greu problema d’intendència dels seus exèrcits: conservar els aliments per poder preveure l’avituallament de les tropes en combat. El cuiner Nicolas Appert va descobrir que els podia coure dins d’envasos de vidre segellats. Tanmateix, el vidre era fràgil i pesant. El 1810, l’anglès Peter Durand va patentar els envasos de llauna, molt més lleugers, i tres anys més tard ja subministrava aliments enllaunats a l’exèrcit britànic. Tot i això, els soldats encara van estar 44 anys obrint les llaunes amb la baioneta o a trets, fins que el 1858 l’americà Ezra Warner va patentar l’obrellaunes.

4. La navalla suïssa. L’obrellaunes és precisament un dels elements de la popular navalla multiús, coneguda en tot el món com la de l’exèrcit suís perquè aquest va ser el primer gran client de Victorinox, l’empresa de Karl Elsener. L’enginy també portava ganivet, tornavís per muntar i desmuntar el fusell del soldat i un trepant per al cuir de les selles de muntar. El més curiós és que hi ha un precursor molt anterior: en una excavació de restes romanes s’ha trobat una eina amb ganivet, cullera, forquilla, punxó, espàtula i escuradents que data del segle III de la nostra era.

5. La fotografia digital. Als anys 1960, els satèl·lits nord-americans de la xarxa Corona d’espionatge fotografiaven el territori soviètic en rotlles de pel·lícula que, un cop exhaurits, es llençaven automàticament a la Terra en paracaigudes, amb el risc d’acabar perduts o, pitjor, en mans de l’enemic. Cap als anys 1970 va entrar en servei la xarxa Landsat, que incorporava càmeres RCA i General Electric i un sistema de compressió i transmissió d’imatges basat en el sistema creat a principis de la dècada al Signal and Image Processing Institute de la Universitat del Sud de Califòrnia per encàrrec de la DARPA, la secció tecnològica de l’exèrcit dels EUA. El seu treball és la base dels fitxers JPEG que ens proporcionen les nostres càmeres digitals i que il·lustren la majoria de les pàgines web.

6. La cirurgia plàstica. Moltes de les tècniques que ara es fan servir per augmentar o reduir les parts més diverses del cos es van crear durant la Primera Guerra Mundial, quan el doctor anglès Harold Gillis va començar a reconstruir a l’hospital Queen Mary’s de Londres els rostres d’alguns soldats, desfigurats per les ferides patides al camp de batalla.

7. El GPS. Els navegadors de cotxe i els que permeten que cada vegada més telèfons mòbils ens indiquin la nostra posició fan servir els satèl·lits de la xarxa del Sistema de Posicionament Global que l’exèrcit dels EUA ha anat posant en òrbita, començant amb 24 satèl·lits entre 1989 i 1994, que s’han anat ampliant posteriorment. La xarxa GPS no és l’única d’aquest tipus que ronda per l’espai: els russos tenen la GLONASS, la Unió Europa prepara la Galileu, els xinesos la Compass i els indis la RNSS, totes elles d’ús mixt militar-civil.

8. La gavardina. Les firmes Aquascutum i Burberry es disputen la paternitat d’aquesta jaqueta impermeable, llarga fins al genoll, però va ser la segona la que va aconseguir que el ministeri britànic de la Guerra acceptés l’any 1901 el seu disseny d’un model adreçat als oficials, que podien comprar-la –pagant-la de la seva butxaca– per substituir els pesants abrics reglamentaris. Alguns dels elements característics facilitaven la incorporació de galons i fundes per a sabres i portamapes. Acabada la guerra, molts oficials la van adoptar a la seva vida civil. I més endavant va arribar Humphrey Bogart.

9. La paella antiadherent. Els ous ferrats no s’enganxen a la paella gràcies a la capa de tefló, el nom comercial del politetrafluoroetilè, una substància que un químic de DuPont va descobrir el 1938 i l’empresa va fer servir per segellar juntes a la fàbrica de Hanford, on es va fabricar el plutoni per a la segona bomba atòmica de la història, la de Nagasaki. El 1954, l’enginyer francès Marc Grégorie va adoptar el material per folrar les paelles d’alumini de la seva nova empresa, Tefal.

10. L’anorac transpirable. Una altra aplicació del tefló es va descobrir el 1969, quan Bob Gore va aconseguir estirar el material en forma de filaments porosos i molt resistents. Al cap d’uns anys havia aconseguit crear-ne teixits impermeables i transpirables per igual: havia nascut el Gore-Tex que us permet esquiar sense acabar del tot xops de suor.

Advertisements
Categories:Notícies
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari (els comentaris amb caràcter ofensiu i/o racista o que no estiguin relacionats amb la notícia seran esborrats i denunciats immediatament)

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: