Les altres protestes massives: de la Diada del 77 al 10J

La manifestació de la Diada d’aquest 2012 es preveu multitudinària. Traduït en assistents, això vol dir que s’hi esperen al voltant d’un milió de persones, encara que segur que no hi faltaran els balls de xifres. En qualsevol cas, no serà la primera vegada que la ciutadania s’aboca massivament al carrer per defensar les llibertats del país.

Aspecte del passeig de Gràcia en la manifestació contra la sentència del Constitucional. (Foto: Reuters)

El precedent més pròxim és la manifestació del 10 de juliol del 2010,convocada per Òmnium Cultural, amb el suport de més de 1.500 entitats, contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Ha estat, fins ara, la manifestació més gran que ha acollit Catalunya. Un milió i mig de persones segons Òmnium, 1,1 segons la Guàrdia Urbana, es van mobilitzar pel centre de Barcelona amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim“.

Aquesta frase va ser motiu de controvèrsia, fins al punt que l’aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va pressionar perquè es canviés. Finalment, però, l’entitat va decidir mantenir el lema amb què s’havia convocat inicialment la protesta.

El 10-J tothom recordava el crit de “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia“, que va ressonar als carrers de Barcelona l’Onze de Setembre de 1977. Un milió de persones van participar a la primera manifestació de la Diada a Barcelona des de l’inici de la dictadura franquista.

Un any abans, el 1976, la mobilització de la Diada va ser a Sant Boi de Llobregat, amb un acte igualment massiu -encara que la xifra de més de 100.000 persones avui pugui semblar minsa- que va ser la primera celebració legal de l’Onze de Setembre des de l’esclat de la Guerra Civil.

Més enllà de la Diada Nacional de Catalunya, la ciutadania s’ha mobilitzat per causes diferents. El 15 de febrer del 2003, centenars de milers de persones va sortir al carrer per clamar contra la imminent invasió de l’Iraq. La plataforma Aturem la guerra va reunir més d’1 milió de persones contra l’atac militar. L’organització va parlar de més d’1,5 milions d’assistents, l’Ajuntament va donar una xifra lleugerament inferior, 1,3 milions, i la delegació del govern espanyol a Catalunya la va rebaixar fins a 350.000.

Dos assassinats d’ETA van desembocar en noves riuades de gent al centre de la capital catalana. El 14 de juliol de 1997, més d’un milió de persones van omplir el passeig de Gràcia en protesta per l’assassinat del regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco, dos dies després de ser segrestat. La banda territorista va donar un ultimàtum de 48 hores al govern espanyol perquè acostés presos i va executar l’amenaça.

El 24 de novembre de l’any 2000, el dol era per l’assassinat de l’exministre socialista Ernest Lluch. Gairebé un milió de persones van tornar a deixar petit el passeig de Gràcia amb el lema “Catalunya per la pau, ETA no”. En aquest cas, la protesta va acabar amb una petició de la periodista Gemma Nierga, secundada per la família de la víctima, a favor del diàleg per solucionar el conflicte basc: “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentar dialogar. Vostès que poden, dialoguin, per favor.” Aquestes paraules van molestar el PP, perquè no eren al manifest consensuat pels partits.

Molta gent, però sense arribar al milió

Altres convocatòries massives, encara que no van arribar al milió de manifestants, van ser la del 18 de febrer del 2006 en defensa de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Milers de persones van recórrer el tram entre la plaça d’Espanya i la plaça de Catalunya convocades per 600 entitats i ERC com a únic partit polític. Va ser després del pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas per l’Estatut en una reunió a La Moncloa. “Som una nació i tenim el dret de decidir” va ser el lema de la marxa. El ball de xifres habitual en aquests actes va ser molt pronunciat. Els organitzadors van parlar d’un milió d’assistents, que després van rebaixar a 700.000, però la Guàrdia Urbana els va rebaixar a 125.000. En tot cas, la convocatòria va ser multitudinària perquè, una hora després de l’inici de la protesta, encara hi havia gent esperant per poder moure’s.

Una altra va ser la manifestació de la Plataforma pel Dret de Decidir per denunciar el mal funcionament de les infraestructures. L’1 de desembre del 2007, la gent va dir prou al desgavell a Rodalies provocat per les obres d’arribada de l’AVE a Barcelona. Entre 200.000 i 700.000 persones, segons les fonts, hi van participar.

El març del 2002, el motiu de la protesta va ser el transvasament de l’Ebre previst al Pla Hidrològic Nacional. Entre 150.000 i 400.000 manifestants van fer retronar consignes com “Lo riu és vida, no al transvasament”, darrere el lema “Per una nova cultura de l’aigua”.

Una manifestació que va desbordar les previsions inicials va ser la que es va celebrar contra la cimera de la Unió Europea a Barcelona, el març del 2002. “Contra l’Europa del capital i de la guerra” va ser el lema d’una marxa que va aplegar entre 250.000 i 500.000 persones.

Com totes aquestes, la de la Diada 2012 està cridada a ser una manifestació d’envergadura, encara que sempre hi haurà qui discreparà de les xifres. El col·lectiu Contrastant, que ja no està actiu, no es va cansar de dir que, ens ho mirem com ens ho mirem, al passeig de Gràcia només hi caben 220.000 persones.

 

324.cat

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari (els comentaris amb caràcter ofensiu i/o racista o que no estiguin relacionats amb la notícia seran esborrats i denunciats immediatament)

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: