Calella, declarada territori català, lliure i sobirà

CALELLA >> L’Ajuntament de Calella ha declarat la nostra ciutat com un territori català, lliure i sobirà, seguint d’aquesta forma el que ja havien fet 89 municipis de Catalunya a partir del que va fer Sant Pere de Torelló.

 

La moció va ser aprovada pels 10 vots de les dues formacions que presentaven conjuntament el text, Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió; i amb l’abstenció dels 5 regidors del PSC i el vot contrari dels 2 edils del PP.

La moció també dóna suport a la resolució del Parlament català del passat 27 de setembre per a l’exercici del dret d’autodeterminació. El text insta la cambra catalana a convocar un referèndum vinculant, per si la població ho decideix, poder començar el procés de separació de l’Estat espanyol i començar a construir un estat propi.

La portaveu d’Esquerra Republicana, Cristina Gómez, que feia de ponent de la moció,  afirmava que la democràcia s’ha d’entendre des de la base. També va assenyalar que Espanya és “inestabilitat“, segons el que afirma el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, i que en cap cas el debat nacional es pot deslligar dels aspectes socials perquè la ciutadania pugui viure més bé i “millori la justícia social“.

El portaveu del PP, Miquel Campoy va indicar a partir d’un informe jurídic basat en la Constitució, que els ajuntaments només tenen competència reglamentària i no per declarar la independència en el terme municipal. També va assenyalar que una Catalunya independent hauria de renegociar els tractats europeus i necessitaria el vot unànim dels països membres per formar part de la Unió Europea. Campoy també va declarar que el sistema de pensions català és deficitari i “necessita de les aportacions del conjunt d’Espanya”.

El regidor del PSC, Josep Maria Juhé, va parlar de respecte al dret de decidir indicant que s’han de creure en els drets democràtics, buscant l’encaix de sobiranies. Va indicar que hi ha més portes de les que podria semblar i que el procés ha de ser al màxim de transparent, transversal i amb tot el consens possible. Juhé va parlar de “pacte pacífic” en tot aquest procés.

El tinent d’alcaldia de Ciutadania, Xavier Arnijas, va afirmar que tot l’exposat pel PP no li feia por i que li il·lusionava més la possibilitat de canvi. Per la seva banda, Campoy va dir que no podia permetre que el titllessin de “catastrofista“.

Finalment, l’alcaldessa, la convergent Montserrat Candini, va afirmar que dir a la gent que no cobrarà les pensions és “traslladar por”, dient que no cal tenir-ne.  Candini va instar al PP a no escudar-se en la llei  per amagar la voluntat popular, quan s’incompleix en d’altres aspectes com en l’Estatut, i va contraposar la política de la submissió amb la del diàleg.

En el ple es van poder veure tres estelades i una bandera espanyola.